Bona Pasqua 18

bencaos-da-primavera-banner-img1

Pasqua Florida o Pasqua de Resurrecció

  Som en setmana de Pasqua. Talment, la festa més important del cristianisme i, com totes les grans celebracions, té capvuitada. Segur, un relat excepcional, real o simbòlic, que ha marcat durant dos mil anys l'espiritualitat i la cultura del Vell Món. Una Pasqua lligada a la tradició anterior de la religiositat jueva i, encara més, emparentada amb les ancestrals cultures agrícoles de l'esclat primaveral. Una festa que es perd en el temps.


Als nostres dies es parla més de la Setmana Santa que no de la Pasqua i fins amb el component de jornades de vacances que no en el caràcter religiós que l'origina. És la raó de la trena de dies festius i potser també de la saturació d'una època de privacions i penitències mal explicades. Mes les processons segueixen en peu, fins se'n recuperen algunes, i conserven un especial atractiu, segurament mantingudes com a manifestacions culturals que no com a expressions de fe.


Però hi ha una fe senzilla i primària que fa de les manifestacions externes un signe de certa identitat cristiana, inclús en persones allunyades de la normalitat practicant. I, a casa nostra, cal reparar en el silenci que rodeja molts seguicis, només trencat pel so dels tambors i els cops de llança a terra dels manaies o el cant del record i memòria que es repeteix en algunes poblacions. És la constatació que estem amarats de la cultura cristiana.


Després, la Pasqua esclatant, la primavera florida, el blanc color dels ametllers, les caramelles al carrer del poble i la familiar trobada entorn la dolça mona compartida. Imatges lluminoses de temps de bonança i arrels culturals que han deixat pòsit. El temps passa i porta a celebrar amb goig la nova primavera.

.La-Mona-de-Pasqua

LEMA

FEM-NOS SENTIR!!

lengua comunicacion