Aturem la nova llei d'educació o llei Celaá

Aturem la llei Celaá
Notícia destacada
La LOMLOE suposa tornar a imposar una llei partidista i ideològica, sense visió d'Estat i sense atendre el clam ciutadà i de la comunitat educativa per l'estabilitat i a favor d'un Pacte d'Estat per l'Educació

La LOMLOE pretén eliminar la demanda social com a element a tenir en compte en la programació de llocs escolars. És a dir, que l'Administració ni tan sols ha de valorar l'elecció de les famílies, de tots nosaltres, els ciutadans, per a establir les vacants. L'eliminació de la demanda social suposa un pas més a la planificació unilateral de l'Administració, el tancament d'unitats concertades amb demanda en benefici de públiques buides o la consideració de subsidiària dels centres concertats.

La LOMLOE s'inventa un "dret a l'educació pública". L'únic dret existent és el "dret a l'educació", i el mateix es garanteix mitjançant places suficients en els centres sostinguts amb fons públics, també, per tant, en els d'iniciativa social o concertats.

Torna a postergar l'ensenyament de la religió: sense alternatives i sense efectes en l'avaluació. Un dels objectius tradicionals dels governs d'esquerra és la seva opció pel laïcisme actiu, com a ideari de l'educació, i amb aquesta Llei ho volen aplicar fins i tot en els centres que no són de la seva titularitat.

Es crea una nova assignatura d'Educació en valors cívics i ètics. Una altra "Educació per a la ciutadania" no basada en valors consensuats i compartits, sinó com a instrument d'adoctrinament.

La LOMLOE obre la porta a la inclusió d'un representant de l'Ajuntament en el Consell Escolar de tots els centres. Aquesta mesura, a més d'innecessària i injustificada, suposa una interferència en l'ideari i projecte educatiu dels centres i la creació d'un "comissari polític".

La LOMLOE insisteix sospitosament en els drets de la infància, que ningú qüestiona. Intuïm nou atac a les famílies, que inclou l'oblit que el garant principal dels mateixos són els pares mitjançant la institució de la pàtria potestat, no l'Estat. És inevitable que en veure aquesta insistència en els drets de la infància, la posem d'acord amb la desafortunada reflexió de la Ministra Celaá, que "els fills no pertanyen als pares". Igual caldria preguntar-li si en la seva opinió pertanyen a l'Estat, tal vegada?

Sorgeix la possibilitat de distribució de l'alumnat per l'administració per a evitar segregació educativa. Hi ha qui opina que és una garantia d'igualtat. No és més igualtat que la família triï el que crea el millor centre per al seu fill, en lloc de fer-ho l'Administració?

La LOMLOE insisteix, com les lleis anteriors, en l'absència d'autonomia dels centres. En realitat, posa l'accent en la desconfiança, la centralització, l'intervencionisme, les ingerències... sense marge per als centres.

Juntament amb les declaracions del Ministeri, sembla que la LOMLOE qüestiona la supervivència dels centres específics d'educació especial. Inclusió, Sí... Especial, també. Un altre límit a la Llibertat d'Ensenyament.

Signa: https://masplurales.es/#firmarmanifiesto

Us demanem el màxim de signatures possibles.

Gràcies