“La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit.” -Gabriel Garcia Marquez-
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Així, Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. La nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samhain en els llenguatges gaèlics.
El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes. Per a aquests, l’any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samhain obrien el període d’obscuritat. Eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans. Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.
La nit de Tots Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.
Hi ha força tradició de posar aquella nit un plat més a taula; o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes; també hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: es solia posar un llum a la porta de la casa per guiar-les; també es podia encendre el foc de la llar perquè s’escalfessin, o encendre espelmes a les habitacions en record seu…
Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i, si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel; cas contrari, han de continuar penant.
Altres creences afecten directament els infants. Es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes (fruits de l’època) perquè si no en deixaven alguna per a les ànimes, aquestes hi anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit –que l’endemà trobaven canviada per un panellet-.
Adaptat de la Fundació Pere Tarrés.
