Pastoral

L’AGRAÏMENT  PER QUÈ AQUEST LEMA – Curs 2024-2025

EL NOSTRE ESTIL EDUCATIU:

En el Caràcter Propi, en parlar de l’estil educatiu, es reflecteix que estem cridats a adoptar una actitud positiva davant els valors que són part del nostre llegat, a assumir-los i a deixar que configurin la nostra experiència vital. Entre els valors que es proposen hi ha la responsabilitat, creativitat, justícia, convivència, interioritat i transcendència. Per cultivar-los es necessiten una sèrie de competències. Pel que fa a les que es refereixen al cultiu de la INTERIORITAT, trobem la capacitat de l’AGRAÏMENT, juntament amb l’empatia, l’admiració, l’assossec i el silenci; el desig d’autenticitat, l’agraïment, la sinceritat i la reflexió. De manera que busquem que l’escola sigui per al nostre alumnat una experiència feliç.

Dins del perfil de les persones que volem formar es reitera el paràgraf anterior: “Busquem el creixement interior de les persones. Per això potenciem l’autoestima, l’expressió de les vivències i dels sentiments, la capacitat d’empatia, l’admiració, l’assossec i el silenci, el desig d’autenticitat, l’AGRAÏMENT, la sinceritat i la reflexió, l’educació de les intel·ligències múltiples, l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge basat en projectes.”

PERSPECTIVA PER AL CREIXEMENT PERSONAL: AGRAIR LA VIDA

Estem segurs que tan bon punt se’ns ha indicat que el valor que tractarem és el de l’agraïment ens ha vingut a la memòria, almenys a aquells que tenen “certa edat”, la cançó de Violeta Parra (Xile: 1917-1967) “Gràcies a la vida”, en alguna de les seves versions més famoses (Mercedes Sosa, Joan Baez…) I és d’agrair, ja que ajuda a centrar-nos i a vibrar en sintonia una humanitat sana i sanadora, una humanitat que sap agrair tot el bé rebut.

Acabem d’esmentar que l’agraïment suposa una mirada sana de la realitat i, a més, és sanadora. Per entendre-ho millor ens centrem ara en la perspectiva psicològica.

L’agraïment o gratitud suposa saber reconèixer el que els altres fan per nosaltres i en apreciar el que tenim. És, per tant, un sentiment d’estima pel que els altres fan per nosaltres. Pot ser un bé rebut, espiritual o material, intangible o tangible. Comporta una espècie de deute amb qui ens fa el bé. Deute que eleva l’estima per qui ens fa el bé, obrint-se a la possibilitat de correspondre amb paraules, gestos i accions concretes.

El sentiment de gratitud no és una emoció més. És una fortalesa de la persona que té un sistema de valors ètics, amb els conceptes de donar i rebre resolts, i a més compta amb una visió de la vida no centrada en un/a mateix/a. Per això, no tothom pot experimentar l’agraïment.

L’agraïment brolla a partir de la convicció que els éssers humans som incomplets i que, per tant, ens hem d’ajudar els uns als altres. Davant la competència o confrontació es desenvolupa la cooperació.  

La gratitud és un bé social molt preuat. Posa en evidència valors que són afins: el reconeixement de l’altre, la reciprocitat dels dons, la fidelitat, la lleialtat i l’amistat. Per això la gratitud és fonamental per viure i sobreviure a nivell emocional en el nostre entorn i en les relacions entre les persones que persegueixen construir una societat solidària. Les persones agraïdes, en general, no són ressentides ni envejoses i senten gratitud, precisament perquè es fixen en el millor dels altres i ho recorden. Els qui alberguen l’agraïment solen ser més generosos. Reconeixen l’ajuda, l’accepten, l’aprecien, l’acullen i, alhora, es presten a donar-la als altres. 

Les persones agraïdes se centren en el que és bo. Es focalitzen, prioritzen i posen la seva atenció en el que sí que tenen i no en el que els falta. Senten gratitud pels detalls positius i l’expressen correctament. El que fa que se sentin més felices i contagiïn felicitat. No és d’estranyar, ja que la gratitud està vinculada amb el benestar i els qui la posseeixen solen ser optimistes i allunyen d’ells la ira.

La gratitud comporta beneficis per a la persona que van des de la resistència emocional, la salut física, avantatges professionals i una major empatia. En els diversos estudis que hi ha hagut s’enumeren molts avantatges, dels quals n’ extraiem alguns: 

• Ajuda a disminuir l’estrès, la depressió, l’ansietat. 
• Millora la resiliència.
• Aprèn dels fracassos i ajuda a superar-los.
• Augmenta la sensació de benestar.
• Millora les relacions socials en vista del reconeixement de l’altre i la seva influència positiva en la nostra vida.
• Enforteix l’autoestima i impulsa a continuar sent generós i amable.
• Ens manté presents a “l’aquí i l’ara”.
• Evita que ens lamentem contínuament per coses passades. Evita que es remugui.
• Disminueix l’amargor, l’aferrament i la ràbia.

Concloem aquest apartat amb la dita de Ciceró: “La gratitud no només és la més gran de les virtuts, sinó que engendra totes les altres”.

Vida conquerida o vida regalada

Certament, la vida requereix esforç i dedicació. Però també puc anar descobrint que les coses més importants de la vida, aquelles que omplen el cor i donen color a tot, no s’aconsegueixen a la força, sinó obrint les mans i el cor. En el fons són un regal. Puc posar-hi molt de la meva part: temps, dedicació, treball, paciència… Tanmateix, les realitats que més m’han fet humà són: els meus pares i germans, una relació d’amor, haver estat perdonat, la generositat que m’han brindat, la paciència que han tingut amb mi… no són gràcies al meu esforç. I anant més al fons, resulta que fins i tot allò que he aconseguit gràcies al meu esforç, podria no haver-ho aconseguit, i en el fons també és do: la família que conformo, el poder treballar, les meves habilitats, les meves capacitats…

Un dels sentiments bàsics que em fan viure amb sentit és l’agraïment, no entès com a fruit de la bona educació, sinó de la consciència que tot és do i una oportunitat per agrair, fins i tot el que he hagut de treballar i lluitar. I si estic obert a la presència de Déu en la meva vida, tindré la sort de viure-ho tot com a regal seu, de la seva voluntat amorosa. I el sentit d’agraïment inundarà tota la meva existència.

Les experiències personals de ser estimats i estar perdonats incondicionalment ens omplen d’agraïment i canvia la nostra visió del món. Entrem en una dimensió d’abundància, com l’amor experimentat, autèntic malbaratament de Déu.  És llavors quan les portes de la misericòrdia i el compromís s’obren de bat a bat. És llavors quan comencem a comprendre la naturalesa trencadora de l’Evangeli i a viure agraïts.